La descripció de l’espectre de l’autisme actual té clarament un biaix de gènere. Les nenes, noies i dones manifesten els símptomes de manera diferent: tenen les mateixes dificultats per entendre el món social que els nens, nois i homes, però poden ser més comunicatives, desenvolupar estratègies per estar socialment més adaptades i presentar uns interessos restringits més subtils. Entre aquestes estratègies destaca el camuflatge i l’emmascarament, que consisteix a imitar conductes dels altres per estar socialment més acceptades (Lai et al., 2015).
“Era com un camaleó, era diferents personatges. Fins i tot cada dia podia canviar en funció de l’entorn”
Per tot això, tradicionalment han passat desapercebudes, amb un diagnòstic més tardà o amb un llarg recorregut d’altres diagnòstics previs, especialment en els casos amb capacitats cognitives preservades.
“Vaig començar amb un diagnòstic de TDAH, després fòbia social, jo a més tinc hipersensibilitats… i quan em van dir autisme primer vaig dir: no pot ser, si soc una dona! Però després vaig veure que encaixava.”
L’esforç per viure adaptades a la societat molt sovint és a costa d’un gran patiment. Elles tenen més risc que la població general de tenir un altre trastorn psiquiàtric en algun moment de la seva vida, sobretot ansietat i depressió. Etapes vitals com l’adolescència o la maternitat, entre d’altres, són moments clau en què la seva salut mental trontollar.
Per tot això, la detecció precoç de nenes, noies i dones és essencial, a fi de poder donar-los el suport que necessiten i per acompanyar-les en el seu procés de desenvolupament. Ajudar-les a tenir més estratègies per entendre el seu propi món intern i el dels altres, però també legitimar les seves necessitats i la seva manera de ser és clau per empoderar-les.
Núria Farrés i Júlia Miralbell han realitzat una sessió clínica oberta parlant sobre l’autisme en femení a la Fundació Eulàlia Torras de Beà el passat 8 de febrer del 2022. La gravació de la sessió ja està disponible.
He escolat la sessió en diferit. M’ha agradat molt l’ exposició per la claredat, la profunditat i la dedicació que heu demostrat en l’estudi d’aquest tema.
Gràcies
Fa tres dies la meva filla ens va dir que potser tenia TEA. Vaig començar a llegir articles sobre l’autisme en femení, perquè com a mínim ja havia sentit a parlar del biaix en el diagnòstic, i veia que hi havia coses que sí, però també moltes en què no hi acabava d’encaixar la meva filla. El que passava és que les descripcions de la simptomatologia eren massa ambigus per a un públic general. Fins i tot havia llegit fragments d’entrevistes i la meva filla deia “veus! això mateix em passa a mi!”, però a mi encara no m’encaixava prou. Avui que tenia temps, he vist el vídeo “L’autisme en femení: afinant la mirada” i canviant els cavalls de l’Alba per dibuix o les ambulàncies per l’epigenètica i torradores per cotxes i moltes altres coses, hi he vist la meva filla. Ha estat una experiència reveladora! Les explicacions de la Júlia i la Núria també han estat molt interessant.
Gràcies des d’Alemanya!
Gràcies, Marta!
Ens fan molta il·lusió les teves paraules!!!
Treballem per compartir experiències i coneixements amb la ciutadania i els professionals i estem molt contentes d’haver-vos estat útils.