La tornada al setembre pot ser un moment delicat per a tothom. Famílies i professionals sentim el pes de reprendre rutines després de les vacances, i si ja ens costa a nosaltres retrobar-nos amb allò que hem aparcat durant un temps, encara és més important pensar com acompanyem els infants, especialment aquells amb autisme, per als quals l’experiència prèvia no sempre serveix de guia.
Sabem que l’estructura i la repetició faciliten la comprensió de l’entorn. Temple Grandin ho expressa així: “Lo veo todo. Por eso no me gustan los sitios nuevos. Si estoy en un sitio que conozco, como casa o el colegio […] lo que tengo que hacer es mirar las cosas que han cambiado o se han movido.” Aquestes paraules ens serveixen per il·lustrar el que nosaltres sentíem amb aquells alumnes que retornàven a Carrilet després de les vacances: quants menys canvis hi havia en el seu dia a dia respecte el juny, més fàcil era la incorporació. Vam pensar, aleshores, com facilitar-los l’entrada quan hi havia canvis: anticipar els canvis de tutora, de companys, d’espais… Intentem tenir el màxim d’informació abans del retorn al setembre per tal que les famílies tinguin eines per anar explicant com serà la tornada a Carrilet.
L’acollida requereix temps i calma. No cal que els infants —ni nosaltres— recuperem de seguida el mateix ritme de treball o de relació que teníem abans de les vacances. Trobar a l’aula elements familiars, com el seu calaix amb les seves coses, les llibretes o les joguines que els són significatives, converteix el canvi en un procés que incorpora les vivències de l’any passat en aquest curs que comença sense que sigui un tall brusc.
I quan tot és nou? Quans els infants comencen a Carrilet també pensem l’adaptació per a la família. Conèixer Carrilet i vincular-se amb mestres, psicòlogues i educadores és un camí que es construeix dia a dia. Amb aquesta idea de procés proposem entrades progressives i horaris a mida: primer conèixer l’espai i la tutora, després anar incorporant companys i ampliar l’horari poc a poc. És un temps d’observació, de coneixement mutu i de creació de vincles.
Si no es cuida aquest temps d’adaptació, els infants poden patir i expressar-ho de maneres molt diverses: cap enfora, amb plors, rebequeries o enfados; o cap endins, desconnectant-se a través d’interessos sensorials, canviant hàbits de son, alimentació o control d’esfínters. Per això és tan important donar-los un marge perquè el procés sigui més tolerable i compartit.
Com diu la frase: “Lo opuesto a estar nervioso no es la calma, es la confianza”. A Carrilet entenem l’adaptació com un camí compartit. No es tracta només d’entrar a l’escola, sinó de començar a construir plegats un entorn de confiança, seguretat i aprenentatge per a cada infant i la seva família.
Deixeu un comentari