aprenentatge i autisme

Quan pensem en com aprenen els infants amb autisme, sovint ens deixen fascinats:

“A en Joan li costa molt recordar què va fer el cap de setmana, però sap el nom de tots de dinosaures.”

“La Maria no parla, però és capaç de trobar qualsevol peça petita perduda a la sala”

Com pot ser que tenint tots la mateixa condició, l’autisme, el funcionament pugui ser tan divers? És conegut que en la simptomatologia de l’espectre de l’autisme hi ha una gran heterogeneïtat, que a més es manifesta des dels primers anys de vida (Lord et al., 2018). Però,  com és el seu funcionament cognitiu? Com repercuteix en els aprenentatges i la vida diària? Què podem fer per ajudar-los a avançar en el seu desenvolupament?

L’experiència clínica, educativa i l’evidència empírica suggereixen que el funcionament neuropsicològic de les persones amb autisme també és molt variat: pot anar des de la discapacitat al talent, amb punts forts i dèbils. Malauradament, encara hi ha pocs estudis de com pensen i aprenen les persones amb autisme i discapacitat intel·lectual i també dels infants més petits, però sí que es va definint el funcionament de les persones amb capacitats cognitives globals més preservades. En concret, solen destacar per la seva gran capacitat de memòria i d’atenció als detalls (Nader et al., 2016) i aquestes habilitats els poden fer especialment hàbils per algunes professions, com l’enginyeria o la programació (Drake, 1999). En canvi, poden mostrar dificultats en àrees com el processament sensorial i motor, alguns tipus d’atenció, les funcions executives i la velocitat de processament (Grandin et al., 1999).

En els casos amb un funcionament cognitiu global normal, doncs, tenir autisme no implica tenir dificultats d’aprenentatge, tot i que de vegades sí que n’hi poden haver i caldrà detectar-les i acompanyar-les.

“El Daniel va a l’escola i ha après a llegir i escriure sense problemes, en canvi, li costa molt comprendre o escriure un text”

El que més destaca en tots ells i elles, possiblement, és que, sigui quin sigui el seu nivell, tindran una manera d’aprendre diferent: a vegades poden ser molt talentosos en entendre els raonaments lògics, fixar-se en petits detalls, recordar llistes o fins i tot en aprendre idiomes, la música o les arts. Per altra banda, però, es poden distreure molt fàcilment, o es poden mostrar rígids i poc flexibles a l’hora de resoldre un problema. A mesura que es fan grans també es poden observar dificultats per organitzar-se i planificar i també per fer treballs en grup. Les característiques emocionals i relacionals pròpies de l’autisme també tindran un paper molt rellevant en el seu funcionament escolar.

 “La Gina és una noia intel·ligent i amb molt bones capacitats, però sempre suspèn: no s’ha planificat per poder estudiar a temps, es deixa els deures, abandona els treballs en grup si els altres no fan el que ella considera…”

En aquest sentit, doncs, és important poder entendre quina és la manera com processen la informació i com viuen emocionalment els aprenentatges, per tal de poder-los donar els recursos i l’acompanyament necessari per poder-se desenvolupar de manera òptima. Per això és essencial, en primer lloc, dedicar a observar i conèixer la persona que tenim davant: quines són les seves habilitats? Quins són els canals pels quals pensa i aprèn millor? Després, haurem de pensar en un acompanyament el més individualitzat possible per potenciar les seves habilitats i minimitzar les dificultats.

“Li proposem al Martí que toqui, que manipuli, per així poder-lo ajudar a tolerar textures diferents, però només vol tocar amb els peus i de manera molt breu”

L’experiència i l’evidència empírica suggereixen que hi ha programes específics que podem implementar tant des de l’àmbit educatiu com terapèutic. Malgrat això, cada vegada més s’emfatitza la importància de treballar en contextos els més naturals possibles, amb activitats de la vida diària que connectin amb les necessitats físiques (per exemple, necessitat de moviment), emocionals i relacionals dels infants (Diamond et al., 2011 i 2021; Lord et al., 2021). Alguns exemples són els jocs, la música, la dansa, l’esport… també treballar des dels seus interessos i inquietuds. Aquestes faciliten la generalització dels aprenentatges però a més, i molt important, representen experiències de gaudi, d’afecte i de suport mutu, que se sap que són pilars per potenciar un aprenentatge significatiu i un desenvolupament global òptim.

Totes aquestes qüestions ens van portar a establir un diàleg entre el Servei de Formació i Recerca i el Centre Educatiu i Terapèutic. La Júlia Miralbell, la Júlia Ballester i l’Alba Calvo, van compartir les seves conclusions al Curs d’especialització de Carrilet del 8 i 22 d’octubre del 2022, “Bases neuropsicològiques de l’aprenentatge en l’autisme”.

Referències de l’Aprenentatge i l’Autisme

Diamond A, Lee K. Interventions shown to aid executive function development in children 4 to 12 years old. Science. 2011 Aug 19;333(6045):959-64. doi: 10.1126/science.1204529. PMID: 21852486; PMCID: PMC3159917.

Diamond A. Executive functions. Handb Clin Neurol. 2020;173:225-240. doi: 10.1016/B978-0-444-64150-2.00020-4. PMID: 32958176.

Grandin, T. (1999) Elección del trabajo correcto para personas con autismo o Síndrome de Asperger. Trad. de Jimena Drake. Espectroautista.info. [pàg. web http://espectroautista.info/tg_trabajo.html]

Lord C, Elsabbagh M, Baird G, Veenstra-Vanderweele J. Autism spectrum disorder. Lancet. 2018 Aug 11;392(10146):508-520. doi: 10.1016/S0140-6736(18)31129-2. Epub 2018 Aug 2. PMID: 30078460; PMCID: PMC7398158.

Lord C, Charman T, Havdahl A, Carbone P, Anagnostou E, Boyd B, Carr T, de Vries PJ, Dissanayake C, Divan G, Freitag CM, Gotelli MM, Kasari C, Knapp M, Mundy P, Plank A, Scahill L, Servili C, Shattuck P, Simonoff E, Singer AT, Slonims V, Wang PP, Ysrraelit MC, Jellett R, Pickles A, Cusack J, Howlin P, Szatmari P, Holbrook A, Toolan C, McCauley JB. The Lancet Commission on the future of care and clinical research in autism. Lancet. 2022 Jan 15;399(10321):271-334. doi: 10.1016/S0140-6736(21)01541-5. Epub 2021 Dec 6. Erratum in: Lancet. 2022 Nov 25;: PMID: 34883054.

Nader AM, Courchesne V, Dawson M, Soulières I. Does WISC-IV Underestimate the Intelligence of Autistic Children? J Autism Dev Disord. 2016 May;46(5):1582-9. doi: 10.1007/s10803-014-2270-z. PMID: 25308198.

Articles /Notícies de Carrilet relacionades amb l’aprenentatge i autisme

Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet (2012). Comprensión y abordaje educativo y terapéutico del TEA. Barcelona: Horsori. Les autores del llibre han estat les professionals de Carrilet: Alcácer, B; Farrés, N; González, S; Mestres, M; Monreal, N; Morral, A i Sánchez, E.

Equip Eipea. (2017). Carrilet: L’encontre entre l’atenció directa i la investigació. Revista Eipea, 3, novembre 2017.

Farrés, N. i Sandalinas, E. (2017). El repte del TEA lleu. El que la capacitat amaga. Ámbits de Psicopedagogia i Orientació, 47, 2a època, setembre 2017.

Farrés, N. (2014). Confluència de les vessants educativa i terapèutica per al treball amb infants amb TEA: de l’emoció a la cognició. Desenvolupa: La revista de l’atenció precoç.

Viloca, LL; Sánchez, E. i Farrés, N. (2015). Abordaje psicoterapéutico-psicopedagógico. Intervención grupal en CARRILET, centro específico para niños con TEA. Cuadernos de Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y del Adolescente, 59(1), 59-68, 1r semestre 2015