Aduts i TEA

Al llarg de la història, el diagnòstic d’autisme ha estat força lligat a l’etapa infantil i s’han fet molts esforços en el diagnòstic primerenc i en l’atenció precoç, però encara està per desenvolupar una atenció integral que contempli totes les etapes de la vida de la persona amb autisme.

Aquests infants diagnosticats amb autisme van creixent i envellint, però sovint la importància que se li donava a les necessitats específiques es va diluint i es tracten de forma genèrica en els centres de treball específic o en les llars, residències… Sovint els professionals que els atenen no tenen una formació específica en TEA, Trastorn de l’Espectre Autista, i se senten perduts i abromats per les seves conductes i manifestacions.

El TEA en Adults

Les necessitats TEA es mantenen al llarg de la vida, la hiper o hiposensibilitat, la necessitat de rutines i estructura, els interessos restringits, les dificultats de comunicació i interacció… Caldrà adaptar l’entorn adult a aquestes especificitats per garantir una vida de qualitat.

D’altra banda, molts adults no diagnosticats en la infància, però amb dificultats arrossegades al llarg de la vida, comencen a plantejar-se la possibilitat de tenir un diagnòstic de TEA, aquesta pregunta a vegades arriba de la mà del diagnòstic d’un fill. Poden veure paral·lelismes entre allò què li passa al fill i el que els passa a ells/es.

Sovint són persones amb recursos personals suficients, que han aconseguit amb molt d’esforç una vida força “estàndard”: estudis, treball, família, fills… Però que porten un gran estrès per l’esforç en encaixar i fer les coses com s’espera que les facin.

Calen més esforços per diagnosticar el TEA a les dones

Tot això, encara es dificulta més en el cas de les dones, les quals estan infradiagnosticades, tant en la vida adulta com en la infància, ja que les manifestacions clíniques són diferents, amb una comunicació i interacció social molt més adequada. Sovint les dones s’encaixen en altres categories diagnòstiques com trastorns límits de personalitat, ansietat, depressió, bipolaritat… Poden estar sotmeses a medicacions psiquiàtriques que disminueixen les seves capacitats cognitives i la seva qual