L’escenoteràpia és un recurs educatiu i terapèutic que ens permet treballar aspectes com la relació, llenguatge, imaginació i flexibilitat. Com a eina terapèutica grupal, té un llarg recorregut, ja que va ser creada als anys 70 per professionals de la Fundació Vidal i Barraquer, però la seva aplicació amb infants amb TEA es va iniciar al nostre centre fa més de 15 anys. Des de llavors, el nostre objectiu ha estat adaptar aquesta tècnica perquè els nostres alumnes se’n puguin beneficiar i oferir un espai de “joc” compartit, on poder treballar les dificultats interpersonals de cadascun i els conflictes que s’originen.
És una activitat que realitzen alguns dels alumnes del centre que compleixen uns criteris bàsics relacionats amb el llenguatge, capacitat simbòlica i capacitat d’estar en grup. Així i tot, cada grup requereix unes adaptacions especials que responen al moment vital dels infants i el grup. En alguns casos, és necessari un treball previ per poder dur a terme escenoteràpia, sessions basades en jocs escènics i dinàmiques grupals.
A l’escenoteràpia els infants tenen l’objectiu de crear una història conjuntament i representar-la
Durant les sessions d’escenoteràpia els infants tenen com a objectiu de crear una història conjuntament per tal de representar-la. Hi ha 3 fases principals: a la primera es fa una pluja d’idees que pretén començar a emmarcar la història. Per exemple, a quin espai ocorre l’escena (a la platja, a un supermercat o a una casa encantada), quines emocions apareixen, quin conflicte tenen els personatges… Paral·lelament, cada infant pensa un personatge que vulgui representar i l’ajudem a diferenciar-lo al màxim possible d’ell mateix (buscant una forma diferent per desplaçar-se, canviant la veu, etc…). A partir d’aquí, es lliguen les idees fins que s’obté una història.
Durant la segona fase, els infants dramatitzen l’escena acordada. Després, en una rotllana, es parla de com s’han sentit a la història, si hi ha hagut variacions respecte al que s’havia pensat o si hi ha hagut alguna dificultat. Finalment, cada infant fa un dibuix on reflecteix el més important per a ell.
Setmanalment, surten unes obres/escenes molt interessants que ens parlen de les seves necessitats i pors, dels seus interessos, dels moments vitals on es troben… Els oferim la possibilitat de poder jugar amb altres infants sentint la tranquil·litat d’estar en un espai cuidat, tranquil i contingut per dues mestres/psicòlegs. Les sessions són gravades en vídeo i es visualitza una selecció en finalitzar cada trimestre, on tenen l’oportunitat de veure’s actuant i recordar moments compartits.
El “setting” d’aquesta activitat permet treballar l’escolta, la capacitat d’esperar el torn, la necessitat de mirar el que fan els altres per poder intervenir, la possibilitat de representar personatges de ficció que els encanten, fer lligams entre les accions dels personatges i les pròpies, tenir un espai per parlar de les emocions que es generen, utilitzar el cos com a eina comunicativa i explorar la infinitat de possibilitats que ens dona. És una activitat lúdica i intensa on ens divertim i alhora treballem de forma global les seves dificultats.
Deixeu un comentari