Llúcia Viloca (2003), fundadora de Carrilet fa 45 anys, defineix l’autisme com un trastorn psicobiològic, de la intercomunicació i la interacció que es manifesta en els 30 primers mesos de vida i que dóna lloc a un deteriorament del desenvolupament emocional i cognitiu. Afecta a totes les àrees de vida d’una persona i es considera una de les patologies més greus del desenvolupament, la conducta i la comunicació.
Ens trobem molts graus diferents d’afectacions dins del TEA i precisament per aquest motiu parlarem d’espectre, així aquest engloba a persones amb una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de severitat i discapacitat.
La diversitat clínica del TEA també s’observa a nivell cognitiu i en el funcionament a les activitats de la vida diària (AVD). En l’àmbit cognitiu, al voltant del 45% de les persones que tenen autisme tenen discapacitat intel·lectual però altres poden tenir altes capacitats o talents. Pel que fa a funcionament en AVD, hi ha persones que poden necessitar ajuda significativa i d’altres que desenvolupen una vida plenament autònoma. Tanmateix, és possible que pràcticament tots, per les seves característiques personals, puguin requerir algun tipus de suport (ex. psicològic, educatiu, mèdic, etc.) en algun moment de la seva vida.
Els senyals d’alarma de risc de TEA poden observar-se des del primer any de vida. Identificar-los és clau per poder iniciar una intervenció el més precoç possible.
Consulteu aquesta pàgina amb tota la informació.
Es pot diagnosticar el TEA sempre que es donin manifestacions clíniques en l’anomenada tríada autista, hi ha d’haver afectació en les següents 3 àrees (Wing, 1981):
- la interacció social recíproca,
- la comunicació i llenguatge i
- les dificultats imaginatives i de simbolització que porten a falles en la flexibilitat mental i comportaments de tipus estereotipat i repetitiu
Es diagnostica TEA en tres graus lleu, moderat o greu (APA, 2013). Es considera un contínuum dins del mateix i aquesta perspectiva dóna possibilitat a l’evolució de les persones dins del mateix espectre i a la visió per tant dinàmica del mateix (Klein, 1930).
Els darrers anys hi ha hagut un increment dels casos diagnosticats. Actualment, es considera que la prevalença de l’autisme augmenta cada cop més. Autism Speaks (segons dades de The Centers for Desease Control and Prevention (CDC) 2020) parla d’1 cada 54 persones als EUA, la World Health Organization parla d’1 cada 160 persones i Autismo España (2020) parla d’1 cada 100 persones.
El millor coneixement del TEA i l’ampliació dels criteris de l’espectre podrien explicar, en part, aquest increment, però es plantegen també que altres factors ambientals podrien estar-hi relacionats.
El TEA té un origen multifactorial. Hi intervenen factors biològics (per exemple patologies genètiques, metabòliques o neurològiques), psicològics (ex. el temperament de l’infant) i ambientals (ex. tòxics, negligència, trastorn mental sever en la família…) i la interacció de cada un d’ells. El pes de cada un dels factors és variable en cada persona.
Les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) es caracteritzen pels problemes de relació, de comunicació i de flexibilitat mental. Per la seva falta d’imaginació i d’evolució en el procés simbòlic, compten amb uns patrons de comportament, interessos i activitats restringides, repetitives i estereotipades. Tenen rutines inflexibles i realitzen rituals específics. Viuen en el seu propi món ple de sensacions que ells mateixos s’autoestimulen, provocant-les amb els seus moviments estereotipats o buscant trobar-les en els objectes o amb el contacte amb les persones a la recerca d’una falsa seguretat.
El nen autista viu en un estat de no-integració de les sensacions i d’aquestes amb les emocions (Corominas, 1998; Viloca, 2003), els nens amb autisme viuen una alteració en el processament sensorial molt greu, el que altera els processos de desenvolupament posterior i la integració amb l’emoció.
L’autisme també impacta en la família i l’entorn de la persona, per la qual cosa és fonamental un suport multidisciplinari que tingui en compte no només a la persona sinó també als familiars.
Els estudis més recents mostren que aquest abordatge es relaciona amb una evolució més favorable i una millora en la qualitat de vida.
Asperger, la síndrome d’Asperger era un diagnòstic abans inclòs en el manual de diagnòstic DSM VI de l’Associació de Psiquiatria Americana (APA abans del 2013) i CIM 10 (de l’Organització Mundial de la Salut) dins els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) conjuntament amb l’autisme. Era un diagnòstic que es donava en cas de que la persona no hagués tingut dificultats en el desenvolupament del llenguatge i la comunicació abans dels 3 anys i no tingués alterades les seves capacitats cognitives.
Des de fa algun temps, als nous manuals de diagnòstic s’ha canviat la nomenclatura i s’inclouen tant l’Autisme com l’Asperger dins del Trastorn de l’Espectre Autista, lleu, moderat o greu.
ABS són les sigles per definir les Àrees Bàsiques de Salut amb un equip d’atenció primària format per professionals de la medicina familiar i comunitària, pediatria, infermeria, treballadors socials i personal administratiu de suport.
CDIAP Són les sigles de Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç. Aquests centres coordinen actuacions assistencials i preventives adreçades a infants fins a 6 anys que presenten algun trastorn en el desenvolupament o es troben en situació de risc de patir-lo.
CSMIJ és l’acrònim de Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil a Catalunya. Aquests centres atenen a pacients fins a 18 anys amb trastorns mentals en qualsevol de les etapes evolutives del trastorn.
EAP és l’abreviació de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica. Aquest grup està format per un equip multidisciplinari format per psicòlegs, pedagogs, treballadors socials, educadors socials i fisioterapeutes, i orientat a infants amb NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu).
NESE és l’acrònim de Necessitats Específiques de Suport Educatiu.
TEA són les sigles per identificar el Trastorn de l’Espectre Autista.
Més informació a Perquè parlem de Trastorn d’Espectre Autista, TEA?
TGD són les sigles de Trastorns Generalitzats del Desenvolupament. Aquest terme correspon en gran manera als trastorns de l’espectre autista i que, en resum, es caracteritza per alteracions de certes funcions cognitives, habilitats de comunicació o socialització dels infants.
Compartim conceptes i definicions sobre el Trastorn de l’Espectre Autista que us poden ser d’interès.
